30 de Maig de 2020

Canó del Castell

Les víctomes civils del carrer Nou

Els fets que narro tot seguit provenen de cinc fonts: de la publicació Eco Bisbalense del 6/10/1888, pàg. 1; de l’article “Sobre els alçaments federals de 1869”, de Lluís Maria de Puig i Oliver; de la Reseña històrica de los sucesos de la villa de la Bisbal y de su Distrito...de Pere Caimó; d’Un segle de vida bisbalencade Pere Lloberas, i de la Crònica verídica y detallada de los sucesos acaecidos en la villa de la Bisbal y su comarca... escrita por un testigo imparcial.

Segons recull Lluís Maria de Puig i Oliver, el dia 6 d’octubre del 1869 els republicans federals del Baix Empordà van aixecar a la Bisbal 56 barricades. N’havia donat l’ordre Pere Caimó, que presidia la Junta de Districte, a les dues de la matinada. Preveien que l’exèrcit enemic arribaria a la Bisbal provinent de Girona a les vuit o a les nou. Va dirigir els treballs de fortificació el revolucionari suís Francesco Radaelli, natural de Lugano, conegut com el Suís i “mas impropiamente por el Ingeniero”. Radaelli havia arribat a la Bisbal, diguem que casualment, el dia cinc a les vuit del vespre, en l’últim cotxe que venia de Girona. Els encarregats d’assenyalar els punts més idonis van ser els bisbalencs Joan Dausà i Josep Planas. “Siendo la villa de la Bisbal tan esparramada y no siendo  posible preveer el punto o puntos por donde seríamos atacados, para evitar  toda confusión al obrar precipitadamente, con tiempo anticipado y puesto que nuestras  numerosas fuerzas lo permitían, se puso guarnición en todos los puntos atacables, dejando los suficientes de reserva para acudir a donde la necesidad exigiese”, escriu Pere Caimó en la seva Reseña. Això és el que els va salvar perquè, com és sabut, les tropes governamentals, guiades “por un tal Cendra... conocedor del país recorrido”, fill de la Bisbal, segons aquell Testigo imparcial, i de Torroella de Montgrí, segons Pere Caimó, que en aquest cas sembla més fiable, van presentar-se a la Bisbal no per la banda de Girona, sinó per la de la Bordeta i Vulpellac. Les tropes del govern estaven formades per 1.200 soldats, les manava el brigadier comandant general Romualdo Crespo, el qual, el 29 de desembre de 1869, en uns versos publicats en el número 37 del Boletín Republicano de la provincia de Gerona, va ser rebatejat com El conde de los Pajares perquè es va amagar darrere d’uns pallers, mentre durava el combat.  Segons totes les fonts, Crespo va manar que l’exèrcit ataqués de seguida, tot just arribat a la Bisbal. A la Crónica verídica de los sucesos acaecidos en la villa de la Bisbal, llegim  queeren tres quarts de quatre de la tarda; segons, en Pere Caimó, que recordem que va escriure la Reseña histórica anys més tard, era un quart de cinc. El primer atac va ser en el carrer del Pedró, però el punt de batalla més important va ser a les barricades del carrer Nou i de la carretera. Aquesta última era a uns 150 passos més cap al centre de la Bisbal, estava defensada per un canó i, com la que sembla que hi havia al carrer Nou, estava defensada, a més, segons Pere Caimó, per “numerosas fuerzas republicanas, entre las que había muchos excelentes tiradores que desde las ventanes, balcones y terrados, parapetados con colchones, gergones, muebles y cuanto se creyó útil para esta clase de defensas, hacían un fuego nutrido y certero”. L’enfrontament va durar dues hores, entre 4 i 6 de la tarda, si bé cal descomptar el quart d’hora de suspensió d’hostilitats de l’anomenat Parlament que hi va haver a la carretera entre un oficial i un suboficial de l’exèrcit i alguns representants republicans, primer, i amb en Pere Caimó, després. En tot cas, segons el Testigo imparcial d’aquella Crónica verídica, sembla que en el carrer Nou hi havia dues barricades, com en el carrer del Pedró. Va ser en el carrer Nou, però, on van morir les víctimes civils de la insurrecció del 6 d’octubre, potser perquè, aprofitant la suspensió d’hostilitats, alguns soldats van entrar en alguna de les cases. Sembla que no van pas ser més de 10 o 12 cases. El primer de tots a morir va ser en Tomàs Lluch, que vivia en aquest mateix carrer, que era un americanoi, que no es pot comptar com a víctima civil perquè sembla que era també un combatent.  “A los primeros tiros en dicha calle, ya cayó atravesado de una bala... en los momentos que llamaba refuerzos”.  Poc després, van morir “un tal Coronel y un tal Nofre, hombres sexagenarios ambos, muertos indefensos por los soldados, junto com el ama de casa en que se hallaban, conocida por la mujer de Garsa. También mataron sin resistencia otro vecino llamado Joaquin Cadavall en su propia casa, reputado por uno de los más pacíficos del pueblo. Estos todos vecinos de la presente”. En total, per la banda de l’exèrcit van morir com a mínim 13 soldats, “con uno o dos gefes, però murió alguno de los heridos en los pueblos de tránsito”. Sembla que com a màxim l’exèrcit va tenir 18 baixes. Per la banda republicana de baixes n’hi va haver tres: Josep Oliva i Vilar, Xec Xeba, de Sant Feliu de Guíxols; Pere Maymí i Ferrer, Pere Moro, de Llagostera, i el bisbalenc Tomàs Plaja i Puig, que a la Crónica verídica anomenen Tomàs Lluch, el seu àlies. Segons Pere Lloberas, que molt possiblement va consultar el llibre de defuncions de la Bisbal, hi va haver quatre víctimes civils: Joan Gich i Colomer, Coronel, de 79 anys; Onofre Comet i Puig, Nofre, de 64 anys; Maria del Carme Julià i Canyes, muller d’en Garsa, i Joaquim Carbó, Cadavall, de 49 anys. Totes, doncs, en el carrer Nou. En el número 35 del Boletín Republicano-Federal de la Provincia de Gerona del 15 de desembre de 1869 ens en donen més detalls, bo i que s’equivoquen en el nom del carrer i en què l’edat de les víctimes no coincideix amb la que indica Pere Lloberas: “...los soldados quisieron penetrar en las casas de las afueras de la población, que forman el arrabal ocalle del Arco, saltando por los huertos y asesinando de un tiro y varios bayonetazos, en el momento de abrirles la puerta, á la dueña Carmen Juliá, quién cayó muerta á los piés de su esposo que llevaba una niña en brazos, hija de D. Ramon Ciurana. Su esposo José Pujol –sembla que és el nom d’en Garsa– huyó entonces aterrorizado escalera arriba, pero los soldados furiosos pasaron por cima del cadáver en su persecución, tropezando en el primer llano con Juan Guich (a) Avi Coronel de 78 años de edad, contra quien dispararon una descarga y segaron el cuello. No satisfecha la ferocidad de semejantes mónstruos, suben al segundo llano de la escalera y asesinan tambien á Onofre Comet, de 74 años,  zapatero.” Un d’ells dos era apoplèxic, no veig clar qui d’ells dos.

Text: Xavier Cortadellas

 

 

Ajuntament de La Bisbal d'Empordà
 
Casa Consistorial
Plaça del Castell 10
17100 - La Bisbal d'Empordà 
Tel: 972 640 975 / 972 640 976
Fax: 972 643 186
Horari d'atenció al públic: De dilluns a divendres de 9 a 14 hores
 
Torre Maria
Àrees de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local
c/Aigüeta, 17
17100 - la Bisbal d'Empordà
Tel: 972 646 806
Oficina de Turisme
Tel: 972 645 500

Oficina de Turisme
c/Aigüeta, 17
Tel: 972 645 500

Castell Palau
Oficina de Turisme
Pl.Castell, s/n
17100 - La Bisbal d'Empordà
Tel: 972 645 166
 
El Mundial
Àrea de Cultura, Oficina de Català, Aula de dibuix, Escola de Música i Biblioteca Municipal
c/Estació, 2-10
17100 - la Bisbal d'Empordà
Tel: 972 642 593

Biblioteca Lluïsa Duran
c/ Agustí Font, 28
17100 - La Bisbal d'Empordà
Tel: 972 64 21 79
 
Escoles Velles
Àrees d'Ensenyament, Joventut i Acció Social i Ciutadania, Casal de Joves i Aula d'Adults
c/1 d'octubre de 2017, 16-24  17100 - la Bisbal d'Empordà
Tel. Ensenyament:  972 646 737
Tel. Joventut: 617558990
Tel. Acció Social i Ciutadania: 972 646 737 (ext. 4)
 
Pavelló Municipal
Àrea d'Esports
Avinguda Mas Clarà,1-21 
17100 - la Bisbal d'Empordà
Tel: 972 642 198
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies